Estudiant del grau en Disseny i Creació Digital
Pública Bones companys,
Us presento el meu treball realitzat a l’última PAC de l’assignatura d’Antropologia del Disseny. Els resultats finals han estat molt satisfactoris. Davant de la situació de la comunitat amb qui he treballat, espero que segueixi aconseguint tot allò que es proposi i jo poder seguir participant amb ella.
Moltes gràcies per llegir i bona nit,
Cèlia Ortiz
Pública Bones companys,
Us adjunto el treball desenvolupat en la PAC3 d’Antropologia i Disseny sobre l’etnografia pel disseny de SOM SOSTRE.
Merci per llegir,
Cèlia Ortiz Parella
Pública
Bones companys,
Us presento el meu treball realitzat sobre Obrir el Disseny a la Comunitat, la qual he escollit l’associació Som Sostre de Girona. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que recórrer la ciutat per dur menjar calent i acompanyar una estona a les persones sense sostre, un cop al mes fan trobades al cinema, excursions… com també les persones sense sostre organitzen activitats i tallers integratius… CREANT VINCLES.
Gràcies per llegir,
Cèlia Ortiz
Pública 
Bones companys,
A continuació trobareu el meu document per la PAC1 sobre el joc dels objectes on he escollit analitzar l’atrapasomnis i tot el món que l’envolta (o més ben dit una part d’ell).
I vosaltres, heu tingut mai un atrapa somnis? Creieu en la seva protecció o l’utilitzeu de forma estètica / decorativa?
Gràcies per llegir,
Cèlia Ortiz
Bones a tots,
Aquesta és la meva reflexió sobre el primer exercici de debat del Projecte III de Senyalística i Digital Signage, sobre com ens orientem i com utilitzem la senyalística.
L’espai que he trobat és el supermercat MERCADONA de Cassà de la Selva, que tinc al costat de casa. He escollit aquest espai per dues raons; la primera és que el visito freqüentment per realitzar la compra i la segona raó és perquè després d’haver viscut a tres pobles diferents de Catalunya, he pogut observar que a cada supermercat de la mateixa empresa que visito, utilitza una col·locació i distribució dels espais diferent.
He creat la hipotètica situació on demano a una amiga que em compri una massa brisa per cuinar una quiche i com ha d’arribar del punt A (fora del supermercat) al punt B (nevera on es troben les masses brises, junt amb el menjar precuinat). El recorregut que li indicaria seria el següent:
Un cop arribis al Mercadona, has d’entrar per l’entrada de la teva dreta, seguint la carretera per la qual vindràs, ho trobaràs indicat amb una fletxa que et diu ENTRADA. Seguidament trobaràs un pàrquing exterior i seguint el camí que indica el terra, també trobaràs per poder entrar a un pàrquing soterrani. Et recomano que aparquis el cotxe a fora, ja que l’entrada del pàrquing soterrani és força complicada i estreta, a més que no faràs una gran compra. Per arribar fàcilment a les neveres, et recomano que aparquis el cotxe a prop de l’entrada de l’esquerra. Un cop tinguis el cotxe aparcat, entra per l’entrada de la teva esquerra, la primera que veuràs, a on arriben les escales mecàniques del pàrquing.
Arribat aquest punt, hauràs entrat dins del supermercat i el primer passadís que veuràs visible serà el de productes de bellesa, segueix tot recte fins a arribar al final i ja veuràs que trobaràs una nevera força grossa amb productes de menjar precuinat, com ara raviolinis, lasanyes, i també la massa brisa. Ja hauràs arribat al PUNT B.
Seguidament segueix recte el següent passadís que trobaràs, que passaràs per davant dels formatges i la carnisseria, tindràs les caixes al davant. Pagues i ja està! Pots tornar cap al cotxe sense cap problema.
L’estratègia que he utilitzat per orientar al meu amic és que seguís el recorregut més fàcil, amb menys canvis de direcció per així tenir una millor orientació. Moltes vegades quan se’ns pregunta la localització d’un espai (ens pregunten pel carrer), el que se’ns pot fer més difícil d’indicar són els girs, canvis de direcció… en canvi, si el recorregut segueix una línia recta o pocs girs, serà molt més fàcil d’explicar i la persona ho podrà entendre millor. En el meu cas quan se’m pregunta com arribar a algun lloc i considero que està força lluny o pot tenir complicacions el dirigeixo cap a un lloc on trobi un senyal que li indiqui fàcilment com arribar a la localització.
En el cas d’arribar a un espai que no coneixem, podem trobar dificultats a l’hora d’orientar-nos si no trobem senyals que ens indiquin on ens trobem, o també si no hi ha objectes que ens ajudin a identificar les zones de l’espai. Per exemple, en el cas d’un supermercat en cada secció (Carnisseria, peixateria, bellesa, neteja…) es col·loca un senyal indicant que podrem comprar en aquella secció, com també els mobles i els colors que s’utilitzaran per dissenyar els interiors d’aquella zona, estaran relacionats amb el que es ven.
Una anècdota personal sobre la distribució dels elements d’aquest Mercadona fou un dia que volia comprar nata líquida. Jo vaig pensar que la trobaria o bé amb les salses, o amb els formatges. No estava. Seguidament vaig mirar amb la llet, però tampoc. Després de donar vàries voltes per les seccions que jo pensava que podria estar, vaig decidir preguntar a on es trobava a una dependenta. Em va indicar el lloc, es trobaven al costat del peix congelat i de la peixateria. Vaig pensar, quin mal lloc on col·locar la nata líquida, no s’acostuma a cuinar peix amb aquest aliment! Per tant, considero que a part d’indicar que es troba a cada secció de forma general, és molt important distribuir i organitzar els aliments (en aquest cas), amb un ordre o, millor dit, amb una certa lògica de què utilitzaràs (o cuinaràs) amb què.
En conclusió, per donar una bona orientació i una millor experiència a l’usuari, és important tenir diversos factors en compte: una bona senyalística, eficaç i entenedora, utilitzant paletes de colors que ens ajudin a identificar l’element que es troba en una zona i també crear una distribució i un ordre dels elements lògic per l’usuari, perquè així no hagi la possibilitat que es perdi o que perdi temps.
Aquest és el mapa creat del Mercadona:
Pública 
Hem creat el disseny de la pàgina web seguint el disseny i l’estil de la revista, caracteritzat per ser minimalista, però viu de colors i amb un pes important per la fotografia. La paleta de colors ens permet crear una harmonia en el disseny, a més de poder contrastar continguts, tan amb el color com amb la tipografia.
Per a donar-li facilitat a l’usuari a navegar per la pàgina web, hem elaborat una barra de navegació a la part superior de la composició, junt amb el logotip. La primera fotografia seria la introducció a la revista i l’article principal de la revista mensual i clickant al seu títol ens dirigiria a l’article complet. Seguidament trobem una presentació de l’Atlantis Project per a que el lector conegui l’equip de treball i els objectius de l’empresa, a través d’una petita descripció i un vídeo descriptiu i promocional. Després trobem els darrers articles publicats, es tracta del sumari. Per a seguir donant pes a les imatges, hem afegit una fotografia amb una frase inspiradora, es tracta d’un contingut estètic i que busca captivar al públic. Per a tenir els lectors informats, hem col·locat un apartat explicatiu de la subscripció de la revista amb un link per a formular la inscripció, amb una fotografia dels diferents formats de la revista (En paper i en app). Finalment trobem l’últim apartat, el peu de pàgina on es troba una petita descripció de la revista, amb el link de les xarxes socials i apartats informatius com les condicions d’ús i la privacitat.
Pel que fa l’article de la revista, els elements bàsics de la pàgina seguirant en el mateix lloc (logotip, barra de navegació i peu de pàgina). El logotip d’Egeria podrà canviar de color segons la composició de l’article, apartat, de la pàgina web. Primer de tot, trobarem una petita descripció de la secció i seguidament una fotografia introductòria del que es poden trobar al visitar la regió que narrem. Seguidament trobem un segon titular (Guia de viatge) i una introducció al viatge. Les línies verdes ens ajuden a separar la introducció del contingut de l’article. Hem elaborat marges superiors al coningut de la revista per a diferenciar el contingut i per si es volgués afegir publicitat o algun link d’interès.
El disseny de la Newsletter està pensat per ser enviat per correu electrònic. Hem re-dissenyat el díptic creat per a la revista per a suports digitals, utilitzant la fotografia com a portada, com a introducció de la newsletter per a cridar l’atenció al lector, junt amb el logotip de la revista i una frase inspiradora. El requadre de uneix-te serà un hipervincle que ens enviaria a la pàgina web de la revista a l’apartat de subscripció. Seguidament trobem la descripció de la revista i del grup Atlantis, junt amb la promoció comercial en requadre verd per a donar-li més visibilitat. Per a finalitzar la composició hem col·locat una fotografia i els links de les xarxes socials.
Com en les demés composicions, hem elaborat un disseny minimalista, caracteritzat pels elements geometrics rectangulars, una paleta de colors naturalista que crea harmonia gràcies als contrastos de colors.
Pública 
Hem elaborat el disseny interior de la revista seguint amb la línia gràfica establerta per a dissenyar la revista, caracteritzada pel minimalisme i l’harmonia de colors entre tots els elements de la composició. L’element amb més pes de la composició és la fotografia, a través de les imatges busquem cridar l’atenció del públic. L’objectiu del disseny és transmetre senzillessa, bellessa i naturalessa en tot el conjunt de la composició.
La paleta de la revista està formada pel verd fosc, el rosat, el blanc i el negre. Per l’interior de la revista, combinarem el color verd i el rosa segons els demés elements de la composició. També s’utilitzarà un o altre per a crear contrast en el disseny. Majoritariament el color negre serà pel text central de la pàgina i els colors pels títols, titulars, subtitulars…
Hem creat una estructura de disseny simple, minimalista i funcional pels usuaris. Busquem una senzillessa en la nostra estructura per a que el nostre públic experimenti una lectura agredable i gaudeixi de les fotografies que mostra la revista.
Pel que fan l’interior del díptic, hem seguit el mateix objectiu del disseny de la revista, cridar l’atenció a través d’una fotografia que representi la revista i amb un equilibri dels titulars i el logotip i harmonia amb els colors escollits.
Els colors de la paleta de la revista els utilitzarem per donar visibilitat als titulars i als eslògans del díptic, els quals ens ajudaran a crear una harmonia de colors amb la fotografia, el text i tot el disseny en general.
A l’interior del díptic no hi trobem gaires elements, però si aquests han de tenir dimensions grans per a tenir una bona visibilitat i llegibilitat. La fotografia serà l’element principal de la composició, ja que és el que millor representa la revista i també l’element que més crida l’atenció als nostres lectors. Els requadres de colors ens ajudaran a que l’usuari segueixi la lectura amb ells i conegui del que tracta la revista amb una fàcil i ràpida lectura.
Pública
Per realitzar el disseny de les portades de la revista ens hem centrat en l’equilibri i l’harmonia dels colors tant de la fotografia, com de les lletres. Buscant el minimalisme, amb un disseny senzill i equilibrat. L’objectiu del disseny és cridar l’atenció a través d’una fotografia impactant, donant-li major atractivitat a través de l’estructura del logotip i els titulars.
La paleta de la revista està formada pel verd fosc, el rosat, el blanc i el negre. Segons la fotografia seleccionada per la portada, utilitzarem el rosat pel logotip i els detalls del disseny (fotografies amb colors foscos, freds, sobretot verds, en paisatges boscosos, muntanyosos). Per altra banda, si la fotografia té uns tons més clars, més rosats, càlids, utilitzarem el color verd pels detalls i el logotip. Pel que fa al llom, s’utilitzarà el color contrari (o verd o rosat) del que s’ha utilitzat per a la portada.
Per a donar una portada amb major atracció, creïem que és un bon recurs seleccionar un anunci que segueixi amb la paleta de colors d’Egeria.
Hem creat una estructura de disseny que permeti assegurar una continuïtat i que li doni caràcter a la revista perquè els usuaris la reconeguin a simple vista.
A la part superior hi hem col·locat una frase inspiradora de viatges i sota seu el logotip de la revista. La imatge ocuparà tota la pàgina, per aquest motiu es busca que hi hagi una bona visibilitat de la fotografia, deixant l’espai central del disseny lliure de titulars. A la part central esquerra s’hi col·locaran els titulars mensuals (els que hi haurà cada mes a la revista) amb la tipografia Montserrat. Per a separar cada titular hem utilitzat una línia del color del logotip i corresponen a tot el disseny. A la part superior dels titulars hem afegit una petita icona d’una camper per a crear un símbol a la revista, perquè representi el tema principal d’Egeria, que són els viatges en furgoneta i caravana. Seguidament, el titular principal del mes l’hem col·locat a la part inferior dreta, amb la tipografia Playfair per a donar contrast amb els altres titulars i també amb més grandària. El codi de barres està situat a la part inferior esquerra.
En el llom hi trobem el nom del projecte ATLANTIS junt amb el número que pertoca i la data de llançament de la revista.
Pel que fan als díptic, hem seguit el mateix objectiu del disseny de la revista i de les portades, cridar l’atenció a través d’una fotografia que representi la revista i amb un equilibri dels titulars i el logotip i harmonia amb els colors escollits.
S’utilitzarà la paleta de colors amb el rosa com a principal si la fotografia té tons més foscos. Per altra banda, s’utilitzarà el color verd com a principal si la fotografia és més clara, amb més llum. Creiem que el contrast ajuda a transmetre equilibri.
Com que els díptics no necessiten crear una estructura de continuïtat, sinó que s’utilitzen per a promocionar la revista, creiem que és una bona idea canviar l’estructura del disseny segons la fotografia. Ho podem observar que el requadre de color en una fotografia es troba a la portada i a l’altre a la contraportada. La icona de la revista anirà junta amb el requadre i també en la part de la fotografia on no es trobi la furgoneta o caravana. Per tant, es pot observar com cada element del disseny té un per què en la seva col·locació.
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.